Tenim el cor encongit. L’estat del món, i en concret la tragèdia que es viu a Palestina i Israel, ens omple d’un dolor profund. Ens trobem plorant davant la magnitud de tanta mort sense sentit, la destrucció de vides i els cicles interminables de trauma.
TERRA ROSA no és una illa desconnectada d’aquesta realitat. Som una comunitat teixida amb molts fils: persones queer palestines, israelianes, catalanes, espanyoles i internacionals que viuen i treballen juntes sota un mateix sostre. Portem el pes d’aquests conflictes als nostres cossos i a les nostres històries personals; tot i així, ens neguem a rendir-nos a la desesperança. En lloc d’això, construïm activament espais de sanació.
És la nostra identitat queer compartida la que ens permet trobar connexions allà on la història, la religió i la política acostumen a aixecar murs. Com que vivim aquesta complexitat cada dia, no podem oferir només un espai segur. Oferim un espai valent.
Estem rotundament en contra del genocidi, l’ocupació i l’opressió de qualsevol poble. Donem suport a l’autodeterminació i al dret de tots els pobles a viure amb dignitat i llibertat. Però la nostra protesta és la nostra manera de viure. Ens neguem a conformar-nos amb eslògans escrits, i per això triem actuar.
Assumim la nostra responsabilitat construint ponts on d’altres només hi veuen separació. Per això oferim activament beques a persones palestines, i també a persones catalanes i espanyoles de l’entorn, perquè les barreres econòmiques o polítiques no impedeixin la connexió. A la nostra comunitat hi ha persones que han passat anys com a activistes per la pau a Cisjordània, d’altres que han estat en una presó militar per negar-se a servir a l’exèrcit i d’altres que han acollit persones refugiades queer que fugien de la persecució. Aquesta història d’activisme està sembrada ben endins de la terra de TERRA ROSA.
A TERRA ROSA fem cercles periòdics en què ens mirem als ulls. No a través de pantalles, notícies i xarxes socials, sinó d’ànima a ànima. Deixem que es reconeguin el dolor i el trauma que molts de nosaltres portem, perquè la sanació pugui començar de debò. Ens neguem a rendir-nos als relats de deshumanització que ens envolten, i no tolerem ni l’antisemitisme ni la islamofòbia. Rebutgem la idea que una persona es defineixi només pel seu govern o pel seu lloc de naixement. Cancel·lar persones per la seva nacionalitat o reduir-les a símbols d’un conflicte només reprodueix la mateixa separació patriarcal i la mateixa violència de les quals ens estem sanant.
En lloc d’això, insistim a veure cada persona que travessa les nostres portes com un ésser humà sencer, amb una història única, mai com un objecte per jutjar. Aquesta és la nostra invitació. Vine amb les teves conviccions, però porta el cor obert. Aquí estem construint una alternativa. Una que reconeix les ferides profundes del món, però que es nega a deixar que destrueixin la nostra capacitat d’estimar i sanar junts.